Església i política. Algunes reflexions sobre la història i la historiografia / per Jordi Figuerola, Casimir Martí i Hilari Raguer
Figuerola i Garreta, Jordi


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 123-138
 (Conferència) 

La República Independent de la Cerdanya (1936-1937) / Hilari Raguer
Raguer i Suñer, Hilari


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 22 (primvaera 2017), p. 13-14 : il.

Aidez les réfugiés! : Josep Maria Trias i Peitx, un home d'acció entre catòlics i quàquers / Gemma Caballer Albareda ; [pròleg d'Hilari Raguer]
Caballer Albareda, Gemma


Maçanet de la Selva : Editorial Gregal, 2020
275 p. : il., facsímils ; 23 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788417660567

El gener de 1939, a finals de la Guerra Civil espanyola, Josep Maria Trias i Peitx -aleshores secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya- s'exilià a França, d'on ja no retornaria mai més. L'allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l'oblit d'un home d'acció, incombustible, que entre 1939 i 1944 va protagonitzar dues iniciatives d'ajuda als refugiats -primer als de la Guerra Civil espanyola i després als de la Segona Guerra Mundial- fins ara del tot desconegudes. Entre 1939 i 1940, dins del Comité national catholique de secours aux réfugiés d'Espagne, va treballar per al reagrupament de famílies que s'havien separat en creuar la frontera francesa, va posar en marxa colònies infantils per als nens refugiats i va aconseguir treure més de 25.000 refugiats dels camps integrant-los en el mercat laboral francès. Posteriorment, al capdavant de la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés, va treballar braç a braç amb els quàquers, hostatjant refugiats de la Segona Guerra Mundial en pobles francesos semiabandonats. Una lluita contra l'adversitat, plena d'obstacles, però marcada per la valentia, el coratge i el compromís. (Editorial).

La Independència ja ha començat : articles, conferències, missatges i entrevistes sobre la independència de Catalunya / Hilari Raguer ; presentació, selecció i edició a cura de Josep M. Figueres
Raguer i Suñer, Hilari


Barcelona : Editorial Base, 2019
256 p. ; 24 cm (Base històrica, 153) 
ISBN 9788417759094

Aquest llibre és l'obra definitiva que recull els articles més brillants, alhora que més compromesos, del monjo de Montserrat Hilari Raguer sobre el tema de l'independentisme i el moment crucial que el nostre país està vivint, i que culminen en l'afirmació que "l'independentisme ja ha començat". Com a historiador, Raguer argumenta, amb tesis que parteixen del passat històric de Catalunya i que continuen prou vigents en l'actualitat, que la independència és una necessitat per al país i que ha de dur-se a terme a partir de cert consens i sense cap mena de violència, però atenent sempre la veu del poble. A través de les seves pàgines descobrireu els escrits més representatius de l'activitat periodística i divulgadora d'Hilari Raguer quant a la situació política catalana al llarg de quasi setanta anys, des que era estudiant universitari fins al moment actual. Conté seixanta-quatre textos que inclouen articles i entrevistes, cartes i documents. I una postura política i personal molt clara: el camí cap a la independència ha començat i ja no es pot fer marxa enrere. (Editorial).

Els Postcarlistes / P. Hilari Raguer
Raguer i Suñer, Hilari


En: 127344 Fenòmen religiós i carlisme : VII Seminari d'Història del Carlisme. Solsona : Consell Comarcal del Solsonès, 2004. p. 77-84

Tres catalans de la tercera Espanya : Carrasco i Formiguera, Domènec Batet, Vidal i Barraquer / Hilari Raguer i Suñer
Raguer i Suñer, Hilari


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018
185 p. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 505) 
Notes. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788491910268

Deia Luis Romero que la Guerra Civil espanyola va ser com el tall d'una navalla esmolada, sobre el qual no et pots asseure, sinó que t'has de decantar per una banda o per l'altra. Així, persones i grups que la vigília de l'aixecament militar eren amics o molt propers, l'endemà es van trobar lluitant a mort. Però eren molts els qui no desitjaven aquella guerra. Pitjor encara: alguns no hi cabien i eren perseguits a mort a totes dues bandes. És el cas d'aquests tres catalans, d'altra banda ben diferents: un polític, Carrasco i Formiguera, un militar, el general Batet, i un eclesiàstic, el cardenal Vidal i Barraquer. Certament que hi va haver a Catalunya prou catalans partidaris entusiastes de Franco, i d'altres, segurament molts més, ferms partidaris de la República i de la Generalitat, però podem ben dir que va ser a Catalunya on hi va haver més gent d'aquella tercera Espanya, la dels qui no eren partidaris decidits de cap de les dues. Aquests nostres tres homes són la punta de fletxa de la Catalunya de la tercera Espanya. (Editorial).

Escrits dispersos d'història / Hilari Raguer i Suñer
Raguer i Suñer, Hilari


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2018
574 p. ; 24 cm (Publicacions de la Presidència, 50) 
Bibliografia. Índex. Textos en català i castellà.
ISBN 9788499654171 (IEC)
ISBN 9788498038422 (Diputació de Barcelona)

Editat per l'Institut d'Estudis Catalans i la Diputació de Barcelona, el llibre aplega textos d'història escrits per Hilari Raguer al llarg de seixanta anys. L'obra s'ha publicat coincidint amb el noranta aniversari de l'historiador i monjo de Montserrat. Els textos s'agrupen en quatre seccions, segons els temes tractats. Primer, un aspecte de la identitat del país, "Catalunya i l'Església catalana"; segon, "L'Església i la Guerra Civil"; tercer, "El Concili Vaticà II", i quart, la secció "Homenots" una sèrie d'escrits breus sobre personatges molt diversos i històricament rellevants. Clou l'obra una detallada bibliografia històrica de l'autor, a cura de Josep M. Figueres.

El Quadern de Montjuïc : records de la vaga de tramvies / Hilari Raguer
Raguer i Suñer, Hilari


Barcelona : Claret, 2001
116 p. ; 19 cm (Els Daus, 211) 
ISBN 8482974556

L'increment de tarifes transport que s'havia aprovat el 19 de desembre de 1950 era d'un 40 per cent i feia que el preu del bitllet senzill passés de 0,50 pessetes a 0,70. Madrid també havia apujat les tarifes i el preu s'havia fixat en 0,50 pessetes.Aquest fort increment de preus i el greuge comparatiu amb Madrid va ser la gota que va fer vessar el vas. I va començar a circular una consigna: "Barceloní: si ets un bon ciutadà, a partir del primer de març i fins que no s'igualin les tarifes amb les de la capital d'Espanya, trasllada't a peu a les teves ocupacions habituals". La resposta popular va ser unànime."Era formidable: tots els tramvies circulaven absolutament buits, només amb el conductor, el cobrador i una parella de la policia armada per protegir el personal i els viatgers eventuals", ens explica l'autor, que el mateix dia 1 de març era detingut i empresonat al castell de Montjuïc...

Arxiu de l'església catalana durant la guerra civil / a cura d'Hilari Raguer i Suñer



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003-2017
3 vols. (275, 231, 354 p.) ; 24 cm (Scripta et Documenta, 65, 100, 106) 
Conté: 1. Juliol-desembre 1936 / a cura d'Hilari Raguer i Suñer -- 2.1. Gener-juny de 1937 / a cura d'Hilari Raguer i Suñer -- 2.2. Juliol-desembre de 1937 / a cura d'Hilari Raguer i Suñer.
ISBN 9788498836608 (vol. 1)
ISBN 9788498836608 (vol. 2.1)
ISBN 9788498838848 (vol. 2.2)

Arxiu de l'església catalana durant la guerra civil : III Juliol-desembre de 1937 / a cura d'Hilari Raguer i Suñer



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2017
354 p. ; 21 cm (Scripta et Documenta, 106) 
ISBN 9788498838848

El present volum és principalment, com els anteriors, la continuació de l'Arxiu Vidal i Barraquer, completada amb documents d'eclesiàstics i també entitats i personatges polítics o civils significatius per a l'Església catalana. S'hi incorporen també documents dels arxius secrets vaticans recentment oberts als investigadors. En el temps que abasta el volum, els documents publicats parlen sobretot de la vida de l'Església catalana a la clandestinitat, ara ja tolerada, després dels fets de maig de 1937. Potser el document més important d'aquest volum és la carta de Pacelli a Gomà, del 1er de juliol, dient que no enviï la carta col·lectiva; encara que no es va arribar a enviar, aquesta carta demostra que la carta col·lectiva desagradava al Vaticà. Vidal i Barraquer envia al Vaticà lluminosos informes sobre els esdeveniments a Catalunya i també a l'Espanya ''nacional''.

Divendres de passió : vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera / Hilari Raguer
Raguer i Suñer, Hilari


3a ed., rev. i molt apliada.
Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015
580 p., [24] p. de làm. : il. ; 20 cm (Biblioteca Abat Oliba, 295) 
Referències bibliogràfiques. Índex.

Tercera edició revisada i ampliada de la biografia de Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona 1890-Burgos 1938) amb documentació molt important abans no disponible, com el "Sumari 477", el procés que el va condemnar a mort. El seu llarg escrit de defensa davant el consell de guerra, que és una història de la seva actuació nacionalista i alhora el seu testament polític. L'informe de l'ambaixador anglès, Chilton, sobre la visita que Carrasco li va fer a Hendaia durant el seu segon viatge a Euskadi, per proposar una intervenció britànica. L'edició es complementa amb fotografies, majoritàriament inèdites, amb peus de foto que resumeixen l'obra i inviten a llegir-la. (Editorial).

Catalunya Vella, 1902-1936 : una societat catalanista del nou-cents / Miquel S. Ylla-Català i Genís ; [pròleg, Hilari Raguer]
Ylla-Català i Genís, Miquel dels Sants


Vic : Patronat d'Estudis Osonencs, 2013
275 p. : il. ; 25 cm (Monografies. Patronat d'Estudis Osonencs, 30) 
ISBN 9788493693688

Tal com diu Hilari Reguer en el pròleg, "El nacionalisme català ha tingut i té dues orientacions o vies. Una, que en podríem dir de dretes, conservadora i cristiana, que ve del carlisme, es posa al dia amb Balmes, passa pel tradicionalisme de Torras i Bages i les Bases de Manresa, s'encarna en Prat de la Riba, la Lliga i Cambó i desembocarà en Jordi Pujol. L'altra, agnòstica o francament anticlerical, que arrenca dels republicans federals, es formula doctrinalment amb Valentí Almirall, s'organitza políticament amb l'Esquerra Republicana de Catalunya de Macià i Companys i el PSUC de Comorera i anirà a parar a Pasqual Maragall i el Partit del Socialistes de Catalunya i també a Iniciativa per Catalunya. Massa sovint aquestes dues orientacions han reivindicat l'exclusivitat pròpia i han negat l'autenticitat de l'altra". En l'àmbit de la ciutat de Vic i la seva comarca la primera d'aquestes dues vies del catalanisme està representada, sens dubte, per Catalunya Vella. Catalunya Vella no fou un partit polític, malgrat que en algunes ocasions va presentar candidatures a diferents convocatòries electorals, amb el seu nom o donant suport a candidats afins a la seva ideologia. Ho va fer en eleccions a l'Ajuntament de la ciutat o en altres nivells, català o estatal, tot apuntant-se a l'opció que creia que més convenia als interessos de Catalunya. Des dels seus inicis es va definir com una societat catalanista, defensora d'un catalanisme que alguns han qualificat de conservador, però també s'ha parlat d'un catalanisme possibilista i fins i tot d'un catalanisme burgès. Si seguim aquesta història veurem que en cada moment els seus socis eren coherents en defensar Catalunya i que des de la seva proclama, l'any 1902, fins a la seva dissolució forçosa, l'any 1936, l'associació no es va arronsar mai a l'hora de propugnar els interessos i els drets de Catalunya. (PEO).

1940. Nazis a Montserrat / Jordi Finestres (text), Queralt Solé (text), Hilari Raguer (assessorament)
Finestres i Martínez, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 3 (gener 2003), p. 22-27 : il. (Reportatge. Segle XX) 

El 23 d'octubre de 1940 una expedició de la policia alemanya, encapçalada pel cap de les SS, Heinrich Himmler, va truncar la pau de Montserrat. Sàpiens reviu aquesta enigmàtica visita de la mà del monjo que va haver de rebre un dels artífexs de l'horror nazi. Que hi va anar a fer Himmler a la muntanya catalana?

L'Església i el Franquisme / Hilari Raguer i Suñer
Raguer i Suñer, Hilari


En: 120882 Política i institucions durant el franquisme : actes del VII Col·loqui República, Guerra Civil i Franquisme. Barberà del Vallès, 13 i 14 de febrer de 2004 ; Bonamusa, Francesc (Dir.); Casas, Just (Dir.). Barberà del Vallès : Ajuntament de Barberà del Vallès, 2007. p. 61-77

Vidal i Barraquer i la qüestió religiosa durant la Segona República / Hilari Raguer
Raguer i Suñer, Hilari


En: 121374 Antecedents de la guerra civil, la segona República: exèrcit, església i societat. Actes I Seminari sobre la guerra civil i el franquisme a Catalunya : Barberà del Vallès, 16 i 17 de febrer de 1996 ; Bonamusa i Gaspà, Francesc (Dir.). Barberà del Vallès : Ajuntament de Barberà del Vallès, DL 1998. p. 71-91

La Oposición cristiana al franquismo en Cataluña / Hilari Raguer Suñer
Raguer i Suñer, Hilari


En: De la cruzada al desenganche: la Iglesia española entre el Franquismo y la Transición ; Ortíz Heras, Manuel (Dir.); Alberto González, Damián (Dir.). Madrid : Sílex, 2011. p. 161-186

Una Flama en la nit : Pere Puig i Quintana o el combat cultural sota el franquisme / Antoni Dalmau i Jover ; pròleg de Hilari Raguer
Dalmau i Jover, Antoni


Cabrera de Mar : Galerada, 2001
328 p., [8] p. de lam. : il. ; 21 cm
ISBN 8493225401

Aquest llibre vol recuperar la figura de l'advocat Pere Puig i Quintana (Igualada 1907 - Orpí 1981), una d'aquelles persones que feren possible que, en la fosca travessa del franquisme, sobrevisquéssim com a cultura. Ja abans de la Guerra Civil destacà com a president de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fou "dels que es mantingueren fidels a la Generalitat sense abdicar gens ni mica de la seva fe cristiana", tal com assenyala Hilari Raguer al pròleg. Però fou en tornar de l'exili que Puig i Quintana tingué un paper especialment destacat, sobretot en la seva feina a Benèfica Minerva i a l'editorial Alcides. Si bé fou un dels primers militants d'Unió Democràtica de Catalunya i tigué una actuació patriòtica i en favor de la cultura catalana tan destacada sota el franquisme, un revés de salut li impedí que, recuperades les nostrs institucions nacionals, pogués tenir, com altres han tingut, el paper i el reconeixement posterior que es mereixia.

Joan Vilar i Costa, profeta de la diáspora / Hilari Raguer ; pròleg d'Albert Manent
Raguer i Suñer, Hilari


Barcelona : Claret, 2014
118 p., [6] p. de làm. : il. ; 22 cm
Apèndix.
ISBN 9788498468250

Va ingressar a la Companyia de Jesús als catorze anys i es va especialitzar en estudis històrics, però en va haver de sortir el 1931 per les seves conviccions democràtiques i catalanistes, que xocaven amb la mentalitat dels dirigents jesuïtes d'aleshores. Com a sacerdot diocesà escrivia al diari catòlic catalanista El Matí. Durant la guerra civil es va oferir al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i hi publicava un bulletí d'informació religiosa en diverses llengües, i també una extensa i erudita refutació de la carta col·lectiva dels bisbes espanyols. L'apèndix bibliogràfic i documental d'aquesta obra és la primera bibliografia sobre la guerra civil espanyola, elogiada per crítics tan oposats com Ricardo de la Cierva i Herbert R. Southworth. Donava per ràdio unes conferències religioses dominicals. El 1939 es va haver d'exiliar i a Tolosa de LLenguadoc es va dedicar abnegadament al servei dels exiliats republicans. L'Església de França era aleshores molt partidària de Pétain i uns sacerdots van denunciar-lo i fer-lo detenir per comunista, però el cardenal Saliège i el seu successor, el cardenal Garrone, el van protegir. Alguns sacerdots joves, consiliaris de la JOC i dels moviments apostòlics obrers, reconeixien que Vilar i Costa els havia obert els ulls sobre el perill del feixisme. Va deixar un record inesborrable entre els exiliats republicans, tant els anarquistes com els comunistes, que estaven a matar entre ells però coincidien en l'estimació de mossèn Vilar i Costa.

Arxiu de l'església catalana durant la guerra civil : II/1. Gener-juny 1937 / per Hilari Raguer i Suñer



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2014
240 p. ; 21 cm (Scripta et Documenta, 100) 
ISBN 9788498836608

Aquest volum continua la publicació dels documents relacionats amb l'Església catalana entre el 1936 i el 1939 que el pare Hilari Raguer va iniciar el 2003. Un índex de noms i un sumari dels documents, situats al final del volum, permeten de constatar la riquesa de temes que conté i la gran quantitat de persones que hi surten d'una manera o d'una altra.

La Memòria de l'Esteve Albert : vivències amb Manuel Serra i Moret, Josep Carner, Carles Cardó, Fèlix Millet i Maristany, Antoni Comas, Joan Peiró, Pau Casals / edició a cura de Josep Puig i Pla ; pròleg d'Hilari Raguer i Suñer
Albert i Corp, Esteve


Argentona : Voliana, 2013
191 p. : il. ; 21 cm (Memòria, 2) 
ISBN 9788494071539

Esteve Albert va néixer a Dosrius (Maresme) el 1914 i va morir a Les Escaldes (Andorra) el 1995. Creador de pessebres vivents, impulsor del teatre històric, poeta, assagista. Per sobre de tot activista cultural i polític. Conspirador constant, radical i conseqüent. Compromès amb Catalunya, les seves llibertats i el seu reconeixement, la cultura catalana, el salvament de persones en perill a les guerres que li va tocar viure, defensor de múltiples causes. Aquí es presenten unes vivències inèdites de personatges cabdals de la nostra història recent. "Però l'Esteve Albert no era només un activista. Era també home de pensament i de doctrina. Els articles que ara publiquem ho revelen clarament. Hi apareix el seu activisme perquè, de tots els personatges que evoca, en parla a partir de la relació personal que hi havia tingut. Una relació que no era pas de negocis, ni d'esbarjo, ni de disbauxes, sinó d'acció política. I tot parlant d'aquests personatges, Esteve Albert n'explica llur pensament polític, i de passada el seu. Era home d'idees clares, lluminoses, plenament vàlides per al moment crucial que Catalunya està vivint mentre escric aquestes ratlles. Quina falta que ens fa! Llegiu, si us plau, aquestes semblances de grans polítics catalans pensant en el missatge que per als nostres dies ens porten. Llegiu-los com si escoltéssiu l'Esteve Albert que parla desordenadament, improvisadament, com en una sobretaula, amb una memòria substancialment fidel". (Del pròleg d'Hilari Raguer).